Patricia Ávila Galera

Conte inventat

Na Laura i les seves aventures

Això era i no era una nina que nomia Laura i tenia 12 anys. Un dia anava passejant per el parc i es trobar un nomo petit i molt caga-ràbies i li va demanar:

-I tu que fas pel meu camí?

-Teu! Jo no sabia que era teu. A on posa el teu nom?

-Idò sí,  aquest és el meu camí, però no, no posa el meu nom per cap lloc. Però si passes aquesta retxa aniràs a un lloc molt diferent a la teva ciutat .

Però na Laura no s'ho va va creure i va passar sense por. Va passar la retxa i tot era diferent. Els arbres eren de color lila, les cases rodones, les persones molt altes i de goma...

Na Laura es va quedar de pedra, va seguint caminant i es va trobar una nina perduda i li va preguntar:

-I tu què noms?

-Jo en dic Paola. I tu?

-Jo Laura. Que fas per aquestes carreres tu tota sola amb lo guapa que ets?

-Idò que me he quedat sense casa i menjar. I tu?

-Jo venc d'un altre lloc molt diferent a aquest, m'agradaria sortir.

-Idò,  tens sort jo tinc un amic que-ho sap. Véns?

-Clar que sí.

Na Laura i na Paola varen anar a veure a l'amic de na Paola, varen arribar i li varen preguntar :

-Com puc sortir d'aquí?

-Has de sortir abans de les dotze de la nit, si no te quedaràs aquí per sempre.

I li va demanar una altra vegada:

-Però com puc sortir d'aquí?

Va dir exagerant.

-Per sortir d'aquí necessites 4 coses: una piruleta d'una nina petita, sàvia de l'arbre de tots els colors, un peine i una coleta.

-Vale, duré tot això.

Na Laura i na Paola varen dur tot menys la sàvia de l'arbre de tots els colors i eren les 11:00 de la nit. Na Laura estava dels nervis però va anar a una terrat i allà hi havia l'arbre de tots el colors!

Va agafar la sàvia i va anar corrensos a l'amic de na Paola i va dir: s'ha de posar la sàvia en la piruleta i es va pentinar una cua i s'havia que menjar la piruleta i havia que donar tres voltes.

Va fer tot això i en despertar,  tot havia estat un somni.

        
Dimecres, 31 d'octubre de 2012